EXERCICIS FIGURES RETÒRIQUES
Identifica en cadascun dels fragments quina figura retòrica apareix.
La Mort ve a passejar-se cada nit
pel meu carrer, com un festejador,
i fa una serenata més fina que el sentit:
flautes d’angoixa i violins de por.
Sento la seva passa
que em glaça:
Ara, subtil, s’acosta a un finestró.
Cada nit mira una criatura mig erta,
cada nit assenyala un brancal.
A l’endemà hi ha una finestra oberta
i mig clos un portal.
Josep Carner.
A peu, i a poc a poc, anem pujant
Gabriel Ferrater
I roda com un carro el tro de guerra
Jacint Verdaguer
La ginesta altra vegada!
La ginesta amb tanta olor
Joan Maragall
Quan la tendra duresa de la sina
m’endolceix la duresa de les mans
Miquel Martí i Pol
Aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria
Salvador Espriu
Bullirà el mar, com la cassola en forn
Ausiàs March
Sota el meu llavi el seu, com el foc i la brasa
Joan Salvat-Papasseit
La lògica dels anys és el meu seny.
L’abstracta llum dels murs, la meva ètica.
Joan Margarit
Les xiques bones van al cel; les dolentes, a tot arreu.
Anòmim
Avui ha fet un dia gris, habituals
diades de setembre s’han endut
tots els últims colors de les vacances
Salvador Oliva
La veig en fosca nit i en lluna clara
Tomás Aguiló
D’amor de cap a cap vinc amarat
Vicent Andrés Estellés
Enfront, movien, entra la fina boira,
els verds pollancres les fulles
Blai Bonet
Ens sorprèn aquesta essència tova
quan apareix un nou penediment
i treu el pap que la feblesa cova.
Un trau sinuós,
obert al mig d’aquest tapís obscur
La teva mà,
un dring de glaç al vidre
i un glop daurat.
Fonem les hores lentes
i apaivaguem la nit
Em fa mal tot, fins la camisa
Blai Bonet
